Un any.. ja fa un any d’un dels dies més macos que vem passar a Pyatigorsk.
Un simple sopar entre amigues, una celebració d’aniversari que va ser molt especial, plena de moments entranyables i de rialles que no oblido. M’agrada recordar-ho, però alhora m’entristeix veure com passa el temps..
Trobo a faltar Pyatigorsk, les rialles, els moments inoblidables i la meva gent.
Qui m’havia de dir a mi que ho trobaria tant a faltar… és curiós com un lloc et pot marcar tant, i com gent que coneixes de fa poc temps es poden arribar a convertir en part de tu, i fer-se un lloc a la teva vida amb tanta rapidesa.
Dia nostàlgic…
Пятигорск… Я по тебе безумно скучаю!!!!
Històries d'una viatgera per vocació 
El que fa que una experiència com aquesta deixi un bon record són les cares que et vénen al cap un cop has tornat i penses en aquell lloc. Les cares van acompanyades de moments, i els moments, d’escenaris.
Aquella llagrimeta que cau quan es pensa en aquell temps, és del més bonic que pot sortir d’un sentiment de nostàlgia.
quantes coses maques que dius d’un lloc que encara estic per conèixer. A vegades em desinflo i penso moltes coses, però també em recordo de quan vas tornar al desembre i em vas explicar com et senties en aquell bar a prop de ex casa meva, potser Pyatigorsk ha de funcionar així, qui sap…
ens veurem aviat i tindrem llargues converses sashulia, oi i tant que si!
un petó
Hola S. benvinguda a la blogosfera!!!
Llegint-te m’has deixat a mi també nostàlgic dels llocs on he viatjat. Sempre, a cada viatge hi ha un moment de felicitat perfecte que dura poc però que queda gravat per sempre més. No hi ha res com recuperar-los quan has tingut un mal dia o les coses van malament. Em recomforta.
Petons!
D. o el teu alumne d’anglès 😉
PD: Has fet bé triant wordpress enlloc de blogspot! Si tens cap dubte no dubtis a preguntar-me!
PD2: Molt relaxant veure com cauen els flocs de neu jajajajaja…