Sakartvelo – Primeres impressions

Sant tornem-hi. Tornar a començar. Ciutat nova, país nou, llengua nova, cultura nova, paisatge lleugerament familiar, però nou també.

Vaig arribar a Tbilisi diumenge a la tarda. Per sorpresa meva, l’aeroport és perfecte. Petit però eficient, modern i amb totes les comoditats que es puguin desitjar. Anem a buscar un taxi (teòricament el preu és fix, 25 laris), tothom parla rus, així que m’hi puc entendre. Diu que 50 laris. Ja hi som. No. Taxista número 2 diu que 30. Li dic que 25. Li sembla bé. Quan pugem al taxi ens diu que un altre senyor puja perquè va una mica més enllà d’on anem nosaltres. D’acord. Som-hi, doncs.

Cel clar, el Caucas imponent com a fons, ben nevat. El taxista té tot d’icones de sants ortodoxes al taxi, em resulta familiar. Com he trobat a faltar aquestes muntanyes i la seva omnipresència. Aquest cop en veig la cara sud, però, tot i que és igual d’espectacular. El taxista s’endinsa en el caos de la ciutat, es veu que és la festa de la capital, i georgians de tots els racons es reuneixen per tal de celebrar-ho, tot bevent vi i menjant shashlyk i khachapuri (un altre dia ja parlaré de menjars, no patiu!). La conducció no em sorprèn, però m’atabala una mica: la meitat dels cotxes tenen el volant a l’esquerra, l’altra meitat a la dreta (es veu que surt més barat el cotxe…), però es condueix pel cantó dret. Arribem al destí desitjat. El conductor fa broma que jo, la noia, ajudi a treure les maletes del maleter i el George – que truca per telèfon a la que ens lloga el pis, no. Em pregunta si estem casats i en respondre-li que no, em diu que no m’hi casi, tot petant-se de riure.

La Natàlia, un russa que viu a Tbilisi, arriba i ens diu que el pis que em llogat és al 7è pis. Hi ha ascensor. Hi pugem i tant bon punt premem el botó número 7, la llum s’apaga i ens quedem encallats sense poder sortir. Bon començament! Després que la Natàlia truqui al seu pare i el pare faci nosébenbéquè, torna la llum (jo aprofito per sortir corrent i dic que pujo a peu!) i l’ascensor es posa en marxa.

El pis és fantàstic, el balcó em té el cor robat….

Sortim a passejar pel centre. Una amiga meva de Pyatigorsk, la Liuba, és aquí de visita, així que quedem a la plaça principal per anar a fer el got. És aquí amb uns amics, dos d’ells –el Beka i el Guiorgui, de la mateixa capital, així que aprofitem per interrogar-los sobre Geòrgia!! Demanem vi georgià i el Beka ens comença a explicar les mil i una històries sobre el seu país, del qual n’està clarament orgullós.

Brindem per la trobada.

Segons ell, als georgians els hi encanta parlar de la seva terra i els hi encanta explicar perquè és la millor del món: són els europeus més antics, el seu alfabet i el seu idioma són dels més antics del món, el vi va néixer a Geòrgia fa més de 8000 anys… En un moment donat, aprofita per fer un incís i dir que els georgians exageren sempre i que no te’ls pots creure.

Seguim brindant: ara pels nostres països d’origen.

Xerrant, xerrant, ens expliquen els problemes del govern de Saakhashvili, els del Somni Georgià que governa ara, els problemes d’atur, la situació amb Rússia…

Brindem per la nostra salut.

El Beka ens diu tots els llocs que hem de visitar a Geòrgia. Ens hi vol portar. La famosa hospitalitat georgiana sembla ser verídica.

Brindem per les noies de la taula.

Ara toca religió. La importància de la religió ortodoxa i el rol del patriarca. Sembla ser que és potser la persona de més influència a Geòrgia, tothom l’admira i l’escolta.

Brindem per no sé què. Brindem i brindem…

És hora d’anar a dormir. Evidentment, el Beka ens acompanya a casa en cotxe.

 

 

Primer dia, ple d’experiències i primeres impressions. Viatjar és simplement fantàstic.