12/12/12

Doncs seguim amb les aventures. El dia 12/12/12 ja és de per si una data especial. Tot i així, jo vaig decidir que ho fos encara més! Així que vaig anar a veure un xaman. Sí, sí! Com us vaig comentar en l’últim post, els buriats d’aquesta regió són xamanistes. Creuen en els esperits, que si els cuides, els esperits dels teus avantpassats t’ajuden a protegir-te. A més a més, la natura és sagrada. Tothom s’ha de portar bé amb la natura o l’equilibri es trenca.

Doncs bé, per tal de fer el ritual en el que el xaman entra en estat de trànsit, s’han de fer ofrenes (galetes amb mantega i caramels, llet i vodka!). Hi ha restriccions: no hi poden assistir nens ni dones que tinguin la regla (…). Una vegada aclarits aquests punts, es tria la persona a qui se li ha de fer el ritual (per a demanar quelcom o simplement que li proti bona sort i salut).

Així doncs, ell va començar el ritual. Primer feia ofrenes als 13 déus buriats (referents a la natura de la zona: muntanyes, el Baikal…) i també als esperits dels seus avantpassats.

Després, ens va fer escriure els noms, cognoms, nom dels pares i data de naixement de tots els presents, va agafar una mena de tambor i va començar a recitar uns cants per tal de presentar-nos als esperits, perquè ens protegissin i no ens fessin mal. Un cop fet això, va fer una petita pausa on ens va explicar que a ell el posseeix la seva rebesàvia (de fet, 7 generacions amunt) i que li podíem preguntar el que volguéssim, sempre que fossin preguntes profundes sobre la vida, res depreguntes banals. Ho vem escriure en un paper en rus, per tal que la seva ajudant les pogués traduir al buriat. Ja estava preparat per entrar en estat de trànsit. Va començar a tocar el tambor més i més ràpid, mentre cantava i es movia violentament, fins a quedar-se posseït per l’avantpassada.

Després, poc a poc els ajudants el van ajudar a seure en un coixí, i li anaven donant vodka. Teòricament, ens havíem posat d’acord que li faria el ritual a una de les noies que anava amb nosaltres. Així doncs, em va agafar completament per sorpresa quan l’ajudant em va tibar del braç per tal de posar-me de genolls davant del xaman.

Aquí podeu veure el moment en que el posseeix la rebesàvia i quan m’agafa a mi: http://dgolubock.tumblr.com/post/37822811125/another-video-from-the-shamanic-ceremony-this?og=1&fb_action_ids=10151165044763015&fb_action_types=tumblr-feed%3Apost&fb_source=other_multiline&action_object_map=%7B%2210151165044763015%22%3A427714897300478%7D&action_type_map=%7B%2210151165044763015%22%3A%22tumblr-feed%3Apost%22%7D&action_ref_map=%5B%5D

Després, em va fer-li dir el meu nom, el del meu pare, els anys que tinc, mentre el xaman em tocava el cap, seguia bevent vodka i em donava copets a l’esquena amb un bastó amb picarols. La veritat és que va ser una experiència curiosa, força intimidant. Després, em van fer aixecar i vaig poder tornar a seure al meu lloc.

Tot seguit, van fer el mateix amb la noia que havia de ser a qui li fessin el ritual. Després, va arribar un noi que volia fer-li una consulta i el van fer inclinar-se també davant del xaman. El pobre noi va tenir més mala sort, perquè el xaman li va escopir tot el vodka a la cara… i de fet, li va entrar dins la boca… sort que no m’ho va fer a mi! Jajaja! Encara m’hi hagués tornat! 🙂 Un cop va haver acabat de donar respostes  a les preguntes (l’ajudant anava escrivint tot el que deia en un full),una altra dona va entrar, van aixecar-lo i el van fer saltar i saltar fins que la besàvia li va sortir de dins. Va seure, mig esgotat, i ens va preguntar que quines sensacions havíem tingut. Llavors poc a poc ens va anar donant les respostes. A mi, em va dir que tenia quelcom a la panxa-esquena que em molestava, però que me’n deslliuraria i, una vegada lliure d’aquesta presència, tindria 2 fills. També em va dir que era una persona molt intel·ligent, que sempre procurava ajudar als altres i que per això a la gent li agradava estar amb mi, i que gràcies a això, tot m’aniria molt bé  a la vida.

Una vegada ho va haver explicat tot, les ofrenes als esperits les vem haver d’anar a tirar a la neu, fent cercles amb el braç, enfocant a nord, est, sud i oest.

 

Una experiència fora del normal! Única i diferent.

 

Però el dia no es va acabar aquí! Al vespre, vem anar a Listvianka, un poble a la vora del llac Baikal. A mig camí, però, vem parar una estoneta a caminar per la taigà siberiana… una preciositat estar envoltat de neu i bedolls… i res més que neu i bedolls!!!!!

Un cop vem haver arribat a la destinació, vem anar a menjar òmul una vegada més! Quin peix més bo! El trobaré a faltar, la veritat… Una vegada ja vem tenir l’estómac ben ple… cap a la banya hi falta gent!! Caseta de fusta enmig del no-res, envoltada de neu i tranquil·litat, de nit. Una de les sales està a 100ºC. Allà, t’hi estàs una estoneta, et fas fuetejar tot el cos amb branques per tal que la sang et circuli bé, i… corrents cap a fora a tirar-se a la neu!!! A -25!!

Total, canvi de temperatura: 125º de diferència! Una passada, una pujada d’adrenalina!! Cal repetir-ho!!

 

Com ja he dit, 12/12/12.. un dia per a recordar! 🙂 M’encanta Sibèria!