Усть-Орда i l’art buriat contemporani (Ust-Orda)

Quantes coses per explicar! Quantes emocions! No sé ni per on començar. Bé, sí: pel principi.

Ahir vem anar a Ust-Orda, la capital del districte buriat de la província d’Irkutsk. En primer lloc, vem anar a veure el museu etnogràfic dels buriats, on ens van fer una visita guiada (i jo, vaig haver de fer d’intèrpret tota l’estona, perquè anava amb un grup de gent de la tele que venien de Madrid, ja us ho explicaré un altre dia :P). Després de mitja hora d’estrés, havent de traduir paraules impossibles sobre la ramaderia buriata, el nomadisme i els tipus de teles i materials que utilitzaven els seus avantpassats, ens va venir a recollir el Sasha, un buriat d’uns 30 anys, per endur-se’ns a casa seva de visita. Una vegada allà, ens va rebre la seva mare, l’Angelika. Tots dos són artistes: ella es dedica al disseny de moda ètnica, i ell, al de joies ètniques. Són artistes força reconeguts a Rússia (especialment ella). De fet, allò no és realment casa seva, perquè ella viu a Irkutsk i ell a Sant Petersburg, però hi tenen una casa-taller on tenen tot l’espai que necessiten per tal de treballar. A la casa també hi havia la Liuda, una aprenent de l’Angelika, molt maca i somrient. Ens van estar explicant com treballant la pell d’animal, principalment de vaca i de cavall, i el crin.

 

Després el Sasha ens va ensenyar les seves joies, algunes realment espectaculars i molt boniques. Són joies de tipus ètniques, per a concerts i exposicions… perquè realment pesen massa com per a dur-les com si res pel carrer (a part, que són realment vistoses), però estan fetes seguint l’estil en què es vestien abans les buriates, seguint les tradicions.

 

 

 

 

 

Una vegada ens van haver ensenyat les obres, ens van ensenyar la casa: des de crin penjat pertot,

 

 

 

 

 

 

… a ossos d’animals a cada porta (fins i tot una urpa d’un os a la porta d’entrada, per tal que no entrin els mals esperits),

 

 

 

 

 

 

 

… i els animalons al jardí: gossos, porquets i gallines.

 

 

 

Després vem entrar a menjar: un menú com Déu mana, amb plats i plats. Realment era una barreja de dolç i salat, amb postres, sopa, carn de cavall, melmelades diverses, amanida de col congelada (!) i nabius també congelats amb sucre (una delícia!), i com no, fetge i greix de cavall. 100% buriat (i siberià).

Després vem passar a fer un brindis amb el vodka. Aquesta vegada, amb un ritual una mica curiós. Els buriats de l’oest del Baikal són xamanistes, és a dir, que creuen en els esperits, són animistes. L’Angelika ens va explicar que, com que el vodka acostuma a portar males energies, s’ha de purificar. Així que el primer rajolí de l’ampolla s’ha de purificar abocant-lo a unes herbes que cremava (en un potet molt petit). Després, va demanar al seu fill que ens servís (sempre ha de ser un home, segons la tradició), i ens va explicar que s’ha de posar el dit anular a dins del got (sucar-lo una mica, vaja) i després tocar la taula amb el mateix dit (ella ens va posar una mica de vodka al front de cadascú, com fem nosaltres quan vessem cava). En un moment donat, l’Angelika es va aixecar a fer un altre ritual: alimentar els esperits, els seus avantpassats. Ens va dir que ho feia cada dia. Primer de tot es va posar una gorra (és imprescindible cobrir-se el cap per al ritual) i va posar uns bols amb diferents begudes: un amb aigua, un amb llet i un amb vodka. Hi va encendre unes espelmetes al voltant, perquè els esperits s’alimenten del fum, no pas de coses materials. Després ho va agafar i va sortir a fora i ho va llençar fent una mena de cercle. Un cop fet això… a menjar i beure més! Així ens vem acomiadar d’aquesta família buriata tan interessant i amable. Un dia perfecte. Cada dia s’aprenen coses i et sorprenen.

Demà seguiré amb les aventures d’avui… per un dia ja és suficient!