Dia de celebració del bateig de Jesucrist, epifania. Actualment, moltes famílies ortodoxes bategen els seus fills en aquest simbòlic dia. 19/01/2016, Tbilisi
Quan vas a un país nou, sempre resulta interessant veure quins són els noms típics en el seu idioma, com sonen, a què s’assemblen. Estem acostumats a tenir molts noms que es poden traduir (Joan, Juan, John, Jean…) i així ens pot arribar a semblar de vegades que els noms venen a ser els mateixos per tot arreu, però aquesta idea és lluny de la realitat.
Tot i així, val a dir que els noms georgians, malgrat ser completament diferents del que coneixia abans, tenen quelcom de familiar… Sorprenentment, molts noms georgians són paraules existents en castellà (i algunes en català també). Sí, sí, ja sé que és difícil de creure, però cada vegada que em presenten algú, se’m dibuixa un somriure entremaliat, un somriure que no puc evitar, un somriure que no es pot entendre si no parles castellà.
Ja sé que és difícil de creure, però ara ho veureu.
Entre alguns dels noms, hi trobem adjectius, com ara el nom de noi Vakho (CAST: bajo) o els de noia Mako i Maka (CAT: maco, maca). També n’hi ha alguns de més desafortunats com ara Lela (sí, sí, lela), o Soso (de vegades, fins i tot respon a descripcions tan reals que penses que els pares devien parlar castellà!!).
Val a dir que els meus preferits són els noms de noi que corresponen a verbs castellans en primera persona del singular del present d’indicatiu: Tengo, Beso o, el meu preferit – que em resulta inevitable no riure cada vegada que algú en diu davant meu, Toko (CAST: toco!!!). També hi trobem altres formes verbals, com ara en el nom de noi Toma (tomate, tómalo…), o el nom de noia Lia (que la lia parda), o altres que no acaben der ser-ho del tot, però com que ja veieu que els noms georgians inspiren… quan els diuen els acabo jo: Levan (-tate!). En fi…
Però si us pensàveu que les casualitats acabaven aquí, aneu ben equivocats. Ara passem als noms propis. Tenim des de Nana (cançó de bressol), passant per Beca (d’estudis), i seguint per Lado, Dato, Tecla, Nata, Vaso, Kakha (CAST: caja), Vano (correctament dit ventall), Nino (joguina), Meko (CAT: fotre un meco), i per acabar, un altre dels meus preferits: Pata.
El georgià i el castellà provenen de famílies lingüístiques diferents: la kartveliana i la indoeuropea, respectivament. Malgrat algunes casualitats que fa que algunes persones creguin que hi ha d’haver alguna connexió, com ara que Geòrgia era el Regne d’Ibèria, i que el castellà és parla a la península ibèrica, lingüísticament parlant no hi ha cap explicació que justifiqui aquestes coincidències. Així que només són això: coincidències.
Ara: coincidències molt entretingudes!
Històries d'una viatgera per vocació 
Les homofonies tenen aquestes coses divertides. També conec una Nina (catalana, és la seva filla i no una joguina però li diuen així), Agustín (castellà, i com sona malament és també en castellà). Però el que més m’agrada són les combinacions que es fan entre nom i cognom; i això ja és culpa dels pares: entre els meus favorits l’Albert Rosa i la Zira Cerezo.