Ja hi tornem a ser… un altre any ha passat i un de nou arriba… Un dia més que s’acaba, però no pas un de qualsevol. Avui és aquell moment en què mirem enrere i decidim si ha estat un any positiu o simplement un any de pas… amb un objectiu a acomplir durant els anys que s’apropen…
Una vegada més, el 2011 ha portat nous descobriments, noves emocions, nous plantejaments, noves motivacions per a la vida, un any ple de decisions (algunes més encertades que d’altres), però que en resum es poden qualificar com a positives quant a resultats.
He descobert nous països (Noruega, Holanda, Polònia) i he redescobert llocs ja coneguts, però que esdevenen sorprenents amb els canvis personals (Bèlgica, Luxemburg, Estrasburg…).
Sí, Estrasburg, l’Alsàcia, un petit tros de terra fronterer amb la gran Alemanya, que m’ha acollit enguany… Una zona on he descobert gent increïble, paisatges sorprenents, motivacions personals amagades, on he traçat nous projectes de futur, on he agafat ganes i forces per a realitzar allò que vull, aquelles coses que em creia incapaç de fer, per por.
Així que tot aquestes motivacions i projectes comencen demà, amb el nou any, perquè ja se sap allò de “any nou, vida nova”. Cal aprofitar els moments que vivim (deixant de banda, si podem és clar, les crisis i d’altres entrebancs que s’interposen al nostre camí) i gaudir-los al màxim, perquè els anys passen (i cada vegada més de pressa) i no vull haver-me de lamentar per aquelles il·lusions que tenia que no es van realitzar perquè no m’hi vaig esforçar suficientment, o simplement perquè no me’n veia capaç.
Així que acabaré aquest any amb un nou descobriment, un poema de Christina Georgina Rossetti (1830-1894), que diu així:
When I am dead, my dearest,
Sing no sad songs for me;
Plant thou no roses at my head,
Nor shady cypress tree:
Be the green grass above me
With showers and dewdrops wet;
And if thou wilt, remember,
And if thou wilt, forget.
I shall not see the shadows,
I shall not feel the rain;
I shall not hear the nightingale
Sing on as if in pain;
And dreaming through the twilight
That doth not rise nor set,
Haply I may remember,
And haply may forget.
Traducció al castellà de Marià Manent:
Cuando haya muerto, amado mío,
No cantes para mí canciones tristes,
No plantes roses sobre mi cabeza,
Ni cipreses de sombra:
Que crezca, verde, en torno mío el césped,
Húmedo de la lluvia y el rocío,
Y si quieres, recuerda,
Y si quieres, olvida.
No veré ya las sombras,
Ni sentiré la lluvia;
Jamás escucharé del ruiseñor
El canto dolorido;
Y soñando en la luz de aquel crepúsculo
Que no crece ni mengua,
Podrá ser que recuerde
Y podrá ser que olvide.
Fotografia: Posta de sol a Sibèria, de camí entre Tobol’sk i Tjumen’, 01/06/2009.
Històries d'una viatgera per vocació 