Com m’agrada estar a Sibèria. Qui m’hauria dit fa uns anys que estaria vivint a la capital de la Sibèria oriental i, sobretot, que m’estaria morint de calor!! Sembla mentida que el sol sigui tan fort aquí… Sé que això s’acabarà aviat perquè el fred s’acosta. De fet la pluja ha començat avui… La pluja no em molesta, sobretot si puc veure com plou per la finestra, estirada al llit, amb els llums apagats, en silenci…(si eliminem el soroll incessant de la central elèctrica que domina el paisatge dels voltants de la residència).
De vegades no m’adono que sóc realment lluny de casa.. crec que m’he acostumat a Rússia, que me l’he feta una una mica meva. De fet, tan meva que ja forma part de mi, s’ha convertit en una part important de la meva pròpia cultura, cada dia m’hi reconec una mica més. Sensacions així són difícils d’explicar, però quan vaig al super, agafo una marshrutka (furgoneta-autobús), quan vaig a un restaurant, quan he demanar coses a la gent… no ho sé, però tinc la sensació que ja poques coses em sorprenen a Rússia. Suposo que serà un bon senyal. És per això que em costa tan de creure que sóc a uns 9000 km de casa, amb una diferència horària de 7h i en mig d’un clima hostil.
Jo aquí només tinc bones sensacions… Per què serà?
Històries d'una viatgera per vocació 