Irlanda del Nord.. una terra preciosa. Podries passar-hi hores passejant i seguiries estan rodejant de paisatges espectaculars i de mar pertot… És tan poderós… Et sents poca cosa, petit, insignificant, rodejat de les meravelles de la naturalesa.
Respires tranquil, amb aire que et renova per dins, que et fa pensar, que et desperta cadascun dels sentits i et captiva.
Sempre va bé desconnectar uns dies, per pocs que siguin, sobretot si pots passar-los en llocs màgics i en bona companyia.
Per fi un altre viatge.
Me’n vaig a Belfast.. feia massa temps que estava quieta i això no podia seguir així…
Amb ganes de veure paisatges impressionants, de descobrir llocs nous, de veure una altra manera de viure, de prendre cerveses amb una bona amiga.
Il·lusionada.
Contenta.
Viatge improvitzat però que espero amb moltes ganes. He tingut poc temps per a digerir l’emoció de la preparació d’un viatge, així que és tot molt intens.
Ens veiem aviat!!
Al forc dels dies
només hi creix tristesa;
lluny, algú canta.
Un any.. ja fa un any d’un dels dies més macos que vem passar a Pyatigorsk.
Un simple sopar entre amigues, una celebració d’aniversari que va ser molt especial, plena de moments entranyables i de rialles que no oblido. M’agrada recordar-ho, però alhora m’entristeix veure com passa el temps..
Trobo a faltar Pyatigorsk, les rialles, els moments inoblidables i la meva gent.
Qui m’havia de dir a mi que ho trobaria tant a faltar… és curiós com un lloc et pot marcar tant, i com gent que coneixes de fa poc temps es poden arribar a convertir en part de tu, i fer-se un lloc a la teva vida amb tanta rapidesa.
Dia nostàlgic…
Пятигорск… Я по тебе безумно скучаю!!!!
Històries d'una viatgera per vocació 